Fulleda és un d’aquells municipis que encara conserva el sabor i el ritme de la vida de poble. Tranquil, sense estridències, sense presses… Constitueix un espai òptim per a passejar amb calma, per a descobrir racons, per a deixar de banda el ritme frenètic de la ciutat, per a gaudir de la pau i de la conversa assossegada, per a conèixer gent autèntica i arrelada a la terra.
El poble
Fulleda és un d’aquells municipis que encara conserva el sabor i el ritme de la vida de poble. Tranquil, sense estridències, sense presses… Fet i fet, un bon espai per a passejar de manera relaxada, per a descobrir racons, per a deixar de banda el frenètic ritme de la ciutat i gaudir de la pau, de la conversa assossegada, per a conèixer gent autèntica, arrelada a la terra.
El municipi de Fulleda s’emplaça a l’extrem est de la comarca de les Garrigues (Lleida-Catalunya) al territori de la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. Fulleda és un poble petit, d’uns 120 habitants, situat en un planell entre els fondos dels Escortals i de la Granada, a 580 metres d’altitud. Compta amb bells carrers i carrerons d’edificis de pedra ben escairada, alguns dels quals corresponen a cases pairals prou importants (cal Margendom, ca l’Aguiló, etc.) i fins i tot n’hi ha alguns que tenen una influència lleugerament modernista (cal Xavalla).
Compta amb diversos espais d’esbarjo, pista poliesportiva, parc infantil i piscines de cloració salina (obertes tot l’estiu).
La història
Fulleda és un municipi (16,19 km2) de poc més de 100 habitants, situat a l’extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, a la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. El poblament s’agrupa al nucli urbà (560 m), a l’interfluvi de les valls (o fondos) de la Granada i els Escortals.
El territori fulledenc, que fou inclòs inicialment dins del de Tarrés, va ser cedit per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors el 1149. En aquella època es construí la torre de defensa (la Torra), derruïda durant les guerres carlines del XIX, i altres edificacions conegudes com lo Castell. Les terres dels Boixadors i d’altres propietaris, per diverses donacions, van anar passant al monestir de Poblet. En el període entre els segles XIII-XV es consolidà progressivament el domini de Poblet sobre la localitat, que s’allargaria fins a la Desamortització del XIX.
Durant la Guerra dels Segadors, el lloc patí el saqueig de les tropes espanyoles de Felip V l’any 1643. Sembla que en aquell enfrontament es perdé l’arxiu municipal, que havia estat traslladat a Poblet.
Amb motiu de la Guerra de Successió, la minva general de la població es deixà sentir també a Fulleda, que baixà fins a 20 cases, així com al conjunt comarcal, que baixà fins a 790 cases l’any 1718.
L’any 1719, el nombre de cases a Fulleda és idèntic al de 1718 i el nombre d’habitants és de 155, mentre que la comarca té 961 cases amb 3.681 persones.
L’edicte del marquès de Castel-Rodrigo, de 2 de gener de 1719, creà el corregiment de Lleida, al qual passà a pertànyer Fulleda; seixanta-sis anys més tard, l’any 1787, segons el cens de Floridablanca hi ha 428 habitants. Podem observar, doncs, un augment del 176%. Es pot deduir que aquest augment fou degut al valor agrícola de les terres (abans no conreades) que, en el moment de ser desermades, demanaren braços forasters. Aquest increment fou molt general a totes les terres que formen la comarca de les Garrigues, on la població pujà fins un 257%. És clar que no fou un simple creixement vegetatiu, i que cal cercar les causes en unes circumstàncies econòmiques favorables, que exigien aportacions humanes exteriors: noves plantacions d’olivera (un arbre que es multiplicà extraordinàriament) i, a més a més en el cas de Fulleda, cal pensar també en una activitat més elevada del forn del vidre.
La implantació del règim borbònic, amb l’establiment del cadastre, provocà una època de dificultats econòmiques importants, agreujada per la imposició de l’allotjament de tropes. La població, però, experimentà un gran increment durant el s. XVIII.
Durant els segles XVIII i XIX tingué molta importància el forn del vidre de Fulleda, que efectuava vendes en una zona força important de les comarques limítrofes i també en llocs més allunyats, com Tarragona o el Pallars.
Els pares d’Agustina Saragossa i Domènech, coneguda com Agustina d’Aragó, eren naturals de Fulleda, on nasqueren set dels seus germans. En el segon centenari del seu naixement, l’any 1986, la població li va erigir un monument.
El 15 d’abril de 1931, un comitè local revolucionari prengué possessió de l’Ajuntament i proclamà la República Catalana. Durant la Guerra Civil, la població va acollir un grup nombrós de refugiats provinents majoritàriament del sud d’Espanya.
La població va obtenir el cens més elevat cap a mitjans del XIX, amb uns 500-600 habitants, i ha anat decreixent a partir d’aquell moment. El període dels anys 60 del segle XX es va caracteritzar per una emigració que, a hores d’ara, sembla que s’ha estroncat.
El personatge, l’Agustina
El lloc de naixement d’Agustina Saragossa i Domènech no està gaire clar, la teoria més estesa és que ho féu a Barcelona, malgrat que hi ha estudiosos que argumenten que passà a Reus o a Fulleda mateix. En canvi, sí que hi ha la constatació que els pares d’Agustina d’Aragó eren originaris i es casaren a Fulleda.
Més coneguda com Agustina d’Aragó, nasqué el 6 de març de 1786 i morí a Ceuta el 29 de maig de 1857. És considerada una defensora heroica de Saragossa contra els francesos, durant la Guerra del Francès.
D’entre les diverses teories que discuteixen el seu lloc de naixença, n’hi ha una que el situa a Barcelona, a la Placeta de Montcada, al Barri de la Ribera, i diu que fou batejada a l’església de Santa Maria del Mar. Tanmateix, hi ha molta bibliografia aragonesa recent que n’ubica el naixement a Reus l’any 1786. Tampoc no queda clar que el seu origen sigui veritablement una d’aquestes dues ciutats. El seu pare era Pere Joan Saragossa i la seua mare, Raimunda Domènech, tots dos de Fulleda.
Agustina Saragossa es casà el 1802 a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, als 16 anys, amb Joan Roca Vila-seca, caporal d’artilleria que participà des d’un bon principi en la Guerra del Francès, estigué a la batalla del Bruc i l’esdevenidor de la guerra els dugué, a ell i Agustina, a Saragossa.
Durant el primer setge de Saragossa de la Guerra del Francès, o Guerra de la Independència segons la historiografia espanyola, l’1 de juliol de 1808, mentre Agustina portava vitualles al seu marit, posà un topall a un canó a punt d’ésser detonat però amb l’assistent ferit i amb la metxa encara a la mà. Agafà la metxa i encengué el canó, que apuntava a la porta del Portillo. No se’n sap res de les conseqüències reals d’aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seua acció com èpica.
Agustina d’Aragó morí a Ceuta, el 29 de maig de 1857, als 71 anys. Fins a 1870 no en foren traslladades les despulles a Saragossa, descansant primer al Pilar i, des del 14 de juny de 1908, a la capella de l’Anunciació de l’Església de Nostra Senyora del Portillo, on són venerats com els d’una gran heroïna que, amb valor i decisió, contribuí a repel·lir les adversitats i vèncer l’enemic. És considerada un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera rebé el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i arribà a aconseguir el rang de capità de l’exèrcit.
L’entorn
L’entorn més immediat d’aquesta terra de secà i marinada ofereix als autòctons i als visitants un espai natural amb una gran potencialitat turística, a banda de tenir altres usos de caire industrial i agrícola. Les seues serralades estan plenes de rutes molt ben senyalitzades, senders, boscos (amb predomini de les coníferes), ideals per a realitzar recorreguts i excursions a peu, en BTT o fins i tot a cavall.
Si el que hom cerca és la tranquil·litat, una terra de fàcil accés però allunyada de l’estrès quotidià, dels sorolls del trànsit i la indústria, de les aglomeracions de gent… Els paratges que envolten Fulleda són el lloc escaient per a perdre’s i retrobar-se un mateix, escoltar el silenci, la natura. Per a gaudir d’un territori únic i d’uns paisatges que ens permetran albirar l’horitzó fins a zones tan allunyades com els Pirineus.
A més a més de gaudir amb intensitat de la natura, en uns recorreguts on és difícil que us creueu amb altres persones, podreu gaudir d’un espai que compta amb algunes construccions singulars fetes a base de l’anomenada pedra seca com les antigues cabanes de volta, els aljubs, els marges o espones, els aixoplucs i els recers, que es construïen exclusivament amb pedra (sense utilitzar cap tipus de subjecció entre les diverses peces) i que queden perfectament integrades dins del paisatge garriguenc.
La localitat de Fulleda està situada a la comarca de les Garrigues (20.212 habitants, l’any 2012, i una extensió de 799,71 km2), que limita al nord amb el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell; al sud amb el Priorat, i a l’est amb la Conca de Barberà; mentre que la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre delimita les terres de l’oest. A més dels límits geogràfics, és la mateixa terra de les Garrigues la que estableix les diferències, amb una climatologia d’extrems i una orografia particular.
El paisatge general de la comarca està predominat per oliveres i ametllers. Es tracta d’unes terres caracteritzades per un terreny sec i eixut, excepte en alguna zona molt concreta. L’olivera és el conreu més estès a la comarca, la varietat d’oliva típica és l’arbequina: petita, rodona i tibant, produeix un oli sense gaire acidesa que els experts consideren el de més qualitat.
Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs i una part de Castelldans configuren un espai que, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, permet el conreu d’alfals, panís i, sobretot, fruiters.
De l’altre costat, l’Albagés, Arbeca, Fulleda, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell produeixen un vi de molta qualitat. La comarca compta amb un total de set cellers associats a la Ruta del Vi de Lleida, DO Costers del Segre, entre d’altres el celler Matallonga de Fulleda.
Serveis
Per qualsevol consulta us podeu adreçar a l’ajuntament:
Ajuntament de Fulleda
Adreça: C/Forn 2, Ajuntament, 25411
Telèfon: 973 156 201
Fax: 973156201
El poble de Fulleda disposa dels següents serveis i equipamente:
Consultori mèdic
Punt de lectura i sala d’informàtica
Equipaments esportius com un gimnàs urbà, pistel de pàdel o pista poliesportiva i piscines de cloració salina obertes tot l’estiu.
Sala polivalent amb espai de bar
Espai de barbacoes
Parking per a autocaravanes
Podeu demanar més informació directament a l’ajuntament.
A l’apartat Fer i Veure teniu més informació sobre els espais esportius i d’esbarjo.
Com arribar
Comunicacions
Fulleda es troba a la carretera LV-2014, de l’Espluga Calba a Tarrés. A 6 km de l’Espluga Calba, 22 km de les Borges Blanques i la N240 direcció Lleida. A 5 km de Tarrés, la N240 direcció Montblanc, Tarragona i l’AP2.
- 133 km a Barcelona
- 215 km a Girona
- 44 km a Lleida
- 62 km a Tarragona
Si l’accés a Fulleda es realitza per la N-240, especialment si s’arriba des de Lleida, després d’haver passat la localitat de Vinaixa cal agafar el desviament cap a Tarrés / l’Espluga Calba. A la senyalització de carreteres no apareix el nom de Fulleda.
Transports públics
Línia d’autobús Tarrés Fulleda – ATM Lleida.
Línia de tren Barcelona-La Plana-Lleida. Estacions properes: Vimbodí (a 11 km) i Vinaixa (a 11 km).