Descobreix tot el que t’ofereix Fulleda

La cooperativa de Fulleda es fundà l’any 1957, quan un grup de pagesos decidí d’organitzar-se per a comercialitzar millor els seus fruits, principalment l’oli d’oliva i el vi.

La disminució de l’activitat agrícola, els canvis en els sistemes de producció i la maquinària (que anava quedant obsoleta), van obligar els pagesos a associar-se amb altres cooperatives i, des de fa uns anys, l’oli s’elabora a les Borges Blanques i el raïm es ven, majoritàriament, a empreses de fora.

Després d’una restauració important en les instal·lacions i la maquinària, l’antic moli de l’oli és obert al públic com a museu.

Per a concertar les visites podeu contactar directament amb l’Ajuntament.

Com en moltes poblacions lleidatanes, la Guerra Civil es visqué a Fulleda d’una manera molt crua, s’esdevingueren uns anys durs i foscos durant els quals, com acostuma a passar en totes les guerres, la població civil fou la que resultà més perjudicada per aquest conflicte tan desgraciat.

El memorial Racó del Bolet és un espai en record de les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra situat als afores del poble, a gairebé 300 metres, en direcció Tarrés, inaugurat el 9 de febrer de 2014 per a commemorar els fets que ocorregueren un fatídic 12 de febrer de 1939, quan cinc infants d’entre 12 i 16 anys moriren a causa de l’explosió d’una caixa de bombes abandonada durant la Guerra Civil: Josep Ramon Besora i Duch (16 anys), Ramon Cupons i Masgoret (15 anys), Josep Josa i Elias (16 anys), Ramon Gabarró i Codina (16 anys) i Maria Arbós i Amenós (15 anys). Els fets succeïren al Racó del Bolet, on les víctimes i 4 nens que van resultar ferits havien anat a jugar en acabat de missa.

Amb aquest espai l’Ajuntament de Fulleda vol donar a conèixer i recordar aquests tràgics esdeveniments que marcaren la nostra població, així com ho fan en totes les víctimes dels conflictes bèl·lics.

L’església de Santa Maria, de principis del XIV, d’estil romànic tardà de transició al gòtic. Al segle XVIII s’hi van fer modificacions, construint un altar major i una elegant portalada. Darrerament s’han descobert les restes de l’antiga porta romànica.

La documentació dels primers anys d’existència d’aquesta església de Santa Maria de la Fulleda és molt escassa. Només tenim constància que era una església sufragània de la parroquial de l’Espluga Calba. Ja al segle XVIII, concretament l’any 1772, esdevingué vicaria perpètua. També al segle XVIII es capgirà l’edifici quan s’hi construí un nou tram de nau a ponent, on hi ha la magnífica portalada, tot substituint el primitiu absis possiblement semicircular.

La planta, d’una única nau que mesura 17 x 10 metres aproximadament, amb la volta d’arc apuntat, fou allargada i modificada pels extrems. La porta original, també romànica, era d’arc de mig punt, decorat amb arquivoltes. El campanar és de paret, o de cadireta, de tres obertures.

Tot i que, des de sempre, Fulleda és i ha estat terra de secà (de secà i de marinada!), també és cert que som poble de fonts, potser discretes i que de tant en tant s’estronquen, sí, però fonts al cap i a la fi.

Tenim la Font Vella, que abans es coneixia senzillament com la Font o bé la font de la Vila o del Poble o, fins i tot, la Font Major, construïda tal com és avui dia cap allà el 1779 i encarregada de proveir d’aigua la població fins a mitjans del segle passat. Quan es va aconseguir portar el líquid element fins al nucli urbà, s’estalviava -sobretot a les dones- el fet d’haver d’anar a buscar-la resseguint un camí molt dolent, que es distribuïa per les fonts la Bassa i de la Plaça.

Les Ventoses són un naixement d’aigua (a la partida que porta el mateix nom) amb tres piques, dues de les quals s’usaven abans per abeurar els animals mentre que la més petita servia per a les persones, i una bassa que s’ha utilitzat per a proveir d’aigua les botes d’ensulfatar. La gent del poble i dels voltants creu que aquesta aigua és bona per a les malalties de la pell.

Més avall tenim la font de la Marieta, documentada ja des del segle XVI, al límit amb l’Espluga Calba i que dóna nom a una partida. Qui sap si el nom està relacionat amb una antiga propietària, la Marieta (que alguns volen veure representada en una pedra propera a la font) o amb una paraula àrab que vol dir “prat”.

La font d’en Salat es troba al límit amb el terme de Tarrés i es creu que hi és des d’abans del segle XVI,  també dóna nom a una partida del nostre terme. És un lloc agradable on tradicionalment s’hi ha fet dinars familiars o de colles.

També tenim la font d’en Jover, que consisteix en un clot al principi de l’actual costa la Cirera i que ja existia al segle XVI. La font d’en Solà, que no ve de ningú que es digués Solà sinó que es diu així perquè es troba a la part solana del fondo de l’Aubreda. I d’altres, encara més humils, a vegades simples clots com la font del Campana, la font d’en Cinto, la font dels Cultiots, la font del Gravat, la font del Nofre, la fonteta del Po, la font del Prim, la font del Ramonet, la font d’en Sabater, la font del Torrat.

A peu, a cavall o en BTT, escolliu el mitjà que més us agradi i animeu-vos a fer la descoberta d’aquesta meravellosa “Terra de secà i marinada” fent una de les moltes rutes que teniu a l’abast (la majoria estan condicionades i senyalitzades), recorren de dalt a baix el nostre terme municipal i una part de les poblacions veïnes.

Si us animeu a vindre, gaudireu d’unes jornades de contacte directe amb la natura, de la pau, d’una terra de contrastos, de sensacions i experiències reconfortants.

Les possibilitats que us ofereix i les opcions que podeu realitzar són molt nombroses, la millor manera de conèixer-les és trepitjant el nostre territori i deixant-vos anar per algun dels camins que trobareu. L’oferta és molt variada: rutes locals a peu i en BTT, la GR-3, etc.

No obstant això, per la singularitat que presenta i pel fet d’estar especialment preparada per a realitzar-la -amb informació sobre el recorregut, senyalització, estat dels camins- us convidem a fer vostra la Ruta dels miradors i les fonts de Fulleda

Teniu tota la informació de les rutes a fer a Fulleda a FULLEDA TURISME ACTIU

El plaer de perdre’s amb la mirada a l’horitzó. Si us agrada la fotografia, si voleu relaxar una mica la vostra vista i gaudir d’un paisatge únic, al voltant del nostre poble trobareu diferents punts excepcionals per a observar el territori, ben senyalitzats i amb panells indicadors de tot el que podreu albirar des d’aquestes talaies privilegiades.

Mirador dels Pirineus

Altitud: 601 metres

És el mirador més proper al municipi de Fulleda, a només 700 m del punt de sortida de la Ruta de les Fonts i els Miradors. Si agafeu un bon dia, d’aquells amb un cel clar, sense núvols ni boirines -a l’hivern són força habituals-, tindreu de premi unes vistes increïbles dels Pirineus i les seues muntanyes nevades.  En un dia clar, des del mirador dels Pirineus podreu gaudir d’una panoràmica amplíssima del vessant sud dels Pirineus: des de la muntanya del Puigmal, situada als Pirineus orientals, entre les comarques de l’Alta Cerdanya i el Ripollès, fins al massís del Mont Perdut (en aragonès As Tres Serols), als Pirineus centrals, a Osca.

En dies de poca nuvolositat també sobresurt, per darrere de la serra d’Aubenç, la Pica d’Estats, que és el cim més alt de Catalunya.

A més dels Pirineus, en el primer pla d’aquesta espectacular imatge panoràmica ens trobem  amb la capçalera de la conca de la Femosa -també dita Rinet o Trull als trams alts-, que recull les aigües dels fondos que davallen de les serres del Vilobí i del Tallat.  Entremig d’aquest magnífic fons escènic i d’aquest primer pla, s’obre la plana lleidatana, des de la Segarra, a llevant, fins al Segrià, a ponent.

Distàncies des del mirador dels Pirineus fins a…

La font de les Ventoses	4,1 km
La font de la Marieta	5.5 km
El mirador de les Garrigues	7.0 km
Fulleda	22,8 km
La font d’en Salat	13,7 km
El mirador de la Conca de Barberà	19.3 km

Mirador de les Garrigues

Altitud: 563 metres

A 7 km del mirador dels Pirineus, tot seguint la ruta senyalitzada, a 1600 m de la font de la Marieta, i en plena serra de Vinaixa, trobem el mirador de les Garrigues, des d’on es gaudeix d’una àmplia visió panoràmica del fondo de Vinaixa, en primer pla, on sobresurt el Puig i, al seu darrere, la serra de Barrils. De fons escènic, es pot distingir bona part de la meitat sud de la serralada Prelitoral catalana, en concret, les serres de Prades, del Montsant, de la Llena i dels Bessons.

Aquest indret es troba a l’espai natural protegit de la vall de Vinaixa, inclòs dins la Xarxa Natura 2000 de la UE.

La vall de Vinaixa

El torrent de Vinaixa, també anomenat torrent d’Espariguera, neix sota el turó de l’Hospital, a Tarrés. Passa pel nord del nucli de Vinaixa i segueix un traçat en sentit nord-oest (passant prop de la Floresta) fins que, al nord de les Borges Blanques, es troba amb el torrent del Trull, procedent de l’Espluga Calba i els obacs de la serra del Tallat, i queda pròpiament format el torrent de la Femosa. Després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al riu Segre, aigües avall de Lleida.

En conjunt, es tracta d’un corrent d’aigua estacional que només porta aigua en períodes de màxima pluviositat de la primavera i la tardor. Amb tot, a l’indret de la Font Vella, a les Borges Blanques, entra en contacte amb el regadiu dels canals d’Urgell i, quan rep aportacions d’aigües sobrants dels camps de conreu, assoleix un cabal considerable.

La capçalera de la vall de Vinaixa es caracteritza per una sèrie de fondos orientats en sentit sud-nord, que drenen les seues aigües cap al torrent de Vinaixa. Separant aquestes valls, hi ha uns serrats, com aquest on es troba aquest mirador, anomenat la serra de Vinaixa, que sobrepassen els 600 metres d’alçada.

L’àguila cuabarrada

La vall de Vinaixa és una zona de dispersió d’individus joves d’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), procedents de les serralades prelitorals i litorals catalanes i també d’altres zones mediterrànies de la península Ibèrica i del sud de França, on nidifica a les cingleres; per aquest motiu és un espai natural protegit i s’inclou dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

A finals d’estiu, els joves abandonen l’àrea de naixença i emprenen una vida independent durant dos o tres anys, fins que finalment s’acaben instal·lant en un territori propi i s’aparellen. Aquest període inicial de la vida de les àligues s’anomena dispersió.

Les àrees de dispersió són zones de relleu suau on dominen els conreus de secà, però on hi ha abundància d’aliment (conills, perdius, etc.), i estan situades fora de les àrees de nidificació de les parelles adultes.

Totes aquestes característiques fan que les àrees de dispersió siguin indispensables per a la supervivència de les joves i inexpertes àligues, ja que en aquestes zones tenen més facilitats per obtenir aliment (conill, perdiu…) a mesura que van aprenent i millorant les tècniques de caça. Si els joves visquessin als territoris on viuen els adults, hi entrarien en competència directa.

Distàncies des del Mirador de les Garrigues fins a…

L’aixopluc de volta Coma en Masana	4,4 km (en sentit antihorari)
La font d’en Salat	6,7 km (en sentit antihorari)
El Mirador de la Conca de Barberà	12,3 km (en sentit antihorari)
Fulleda	22,8 km (en sentit antihorari)
La font de la Marieta	1,6 km (en sentit horari)
La font de les Ventoses	3,0 km (en sentit horari)
El mirador dels Pirineus i la plana lleidatana	7,0 km (en sentit horari)
Fulleda	7,8 km (en sentit horari)

Mirador de la Conca de Barberà

Altitud: 675m.

A 12 km del Mirador de les Garrigues,  al capdamunt de la serra de Vilobí, amb el Parc Eòlic Vilobí a l’esquena, trobem el mirador de la Conca de Barberà, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista panoràmica de la Conca de Barberà i de les muntanyes que la delimiten. Aquesta serra, d’estructura lineal, és la divisòria geogràfica i administrativa de les Garrigues i la Conca de Barberà. Té com a punt més elevat la punta dels Morellons (726 m.

El coll de Senan connecta la serra de Vilobí amb la serra del Tallat, límit natural entre les comarques de l’Urgell, al nord, i la Conca de Barberà, al sud. En un dels seus cims allotja el Santuari del Tallat i des de l’any 2006 s’hi emplaça un parc eòlic.

Des de temps immemorials, el coll de Belltall, que s’obre entremig de la serra del Tallat, ha estat i és la via de pas que uneix l’altiplà segarrenc i la Conca de Barberà.

Forès és situat a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, a la part nord de la Conca de Barberà, a la zona sud de l’altiplà de la Segarra.

Avançant en direcció sud-est, en dies de bona visibilitat, es poden observar les muntanyes de Montserrat, a 65 km de distància en línia recta.

A continuació hi ha la serra de Miralles, Montbrió de la Marca, la serra de Comaverd i Saburella, la muntanya de Montagut, la serra de la Voltorera i seguidament el coll de Cabra, que dóna pas a la muntanya de Jordà.

La serra de Miramar és com es coneix popularment el massís format per les serres de Jordà, Carbonària i Guixeres. Es tracta d’una cadena muntanyosa que delimita la Conca de Barberà pel sud-est i és el límit administratiu amb l’Alt Camp.

També es pot observar la conca pròpiament dita, un territori planer i suau d’on solament sobresurten petits turons i algunes poblacions com ara Barberà de la Conca, Prenafeta, Montblanc i l’Espluga de Francolí.

Finalment, al sud-oest de la comarca, destaquen les muntanyes de Prades, el principal accident orogràfic de la Conca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i, en menor mesura, l’Alt Camp. L’alçada màxima correspon al tossal de la Baltasana (1.203 m), però també destaquen la mola del Guerxet (1.121 m) i la mola d’Estat (1.128 m), dins del camp visual.

També s’observa clarament el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, al peu de les muntanyes de Prades.

El principal conjunt fluvial de la Conca de Barberà és la capçalera de la conca del riu Francolí, que neix per la unió de diversos torrents que provenen del vessant nord de les muntanyes de Prades i de la serra de Vilobí, i pren inicialment la direcció oest-est. A l’alçada de Montblanc gira al sud, per abandonar la comarca cap a l’Alt Camp per l’estret de la Riba. En aquest recorregut el Francolí rep les aportacions de torrents diversos, entre els quals cal destacar el riu d’Anguera, que recull les aigües dels barranc i torrents occidentals de la serra de Comaverd i de Saburella. Tot i que el riu Francolí no pot observar-se des d’aquest mirador, el bosc de ribera que l’acompanya ens permet reconèixer el seu traçat entre l’Espluga de Francolí i Montblanc.

Distàncies des del Mirador de la Conca de Barberà fins a…

L’aljub de Matallonga	4,3 km (en sentit antihorari)
La Font Vella o del Poble	9.9 km (en sentit antihorari)
Fulleda	10.5 km (en sentit antihorari)
La font d’en Salat	5.6 km (en sentit horari)
El Mirador de les Garrigues	12.3 km (en sentit horari)
La font de la Marieta	13.9 km (en sentit horari)
La font de les Ventoses	15.2 km (en sentit horari)
Fulleda	20,0 km (en sentit horari)

Celler Matallonga

La creació del Celler Matallonga, pertanyent a la DO Costers del Segre i associat a la Ruta del Vi de Lleida, atorga a la nostra població un nou atractiu per als amants de l’enoturisme.

Joan i Rosa, propietaris d’aquesta petita explotació vitivinícola de caràcter familiar, us estan esperant per a mostrar-vos el fruit del seu treball, els seus vins, el procés d’elaboració i les vinyes, ubicades en un fantàstic entorn natural.

Podreu conèixer i provar uns vins plens d’autenticitat i singularitat. A més, si ho parleu amb antelació, li podreu demanar a la Rosa d’ampliar aquesta experiència enoturística amb un menjar casolà que posarà en joc a tots els vostres sentits

Gabarro & Feixa

El terme municipal de Fulleda, la seva orografia i climatologia específica confereixen unes característiques molt particulars per a la producció de les vinyes i d’un gran nombre d’herbes naturals des d’on s’obtindrà la matèria primera per a l’elaboració artesanal dels diferents destil·lats produïts per Gabarró & Feixa , una empresa familiar situada a Fulleda dedicada a l’elaboració de productes artesans de qualitat.

En l’elaboració dels productes de Gabarró & Freixa prevaleix, per sobre de tot, l’acurada selecció de la matèria primera a utilitzar en cadascuns dels destil·lats i un procés d’elaboració i transformació, artesanal, calmat, donant a cada cosa el seu temps. D’aquí i la passió dipositada pels seus elaboradors s’obtenen uns fantàstics, expressius i gustosos productes com els seus orujos, licors d’herbes, vi de nous o el seu vermut.

---

Pàrquing autocaravanes

Des de 2017 Fulleda compta amb un pàrquing d’autocaravanes situat al darrere de les piscines municipals on els autocaravanistes podran estacionar les seves autocaravanes i fer nit. A més, disposaran de tot un seguit de serveis complementaris com presa de llum i d’aigua neta, desaigües i una zona específica per buidar les aigües negres i grises dels seus vehicles, entre altres prestacions. A l’estiu, també tindran accés als lavabos i dutxes de les piscines.

Els interessats en utilitzar aquesta àrea d’acollida d’autocaravanes, regulada d’acord amb la normativa establerta al respecte per part de la Generalitat Catalunya, ho podran fer durant un temps màxim de 48 hores i amb un cost de 5 € al dia. Per utilitzar aquest pàrquing #autocaravanes cal posar-se en contacte de manera prèvia amb l’ajuntament de la localitat (973 156 201 ajuntament@fulleda.cat) per consultar disponibilitat i condicions d’ús.

• Wi-fi
• Zona de buidatge d’aigües grises i negres
• Aigua potable
• Connexió elèctrica
• Dutxes i WC (a la zona de les piscines. En aquests moments tancades per la COVID-19)
• Zona de barbacoes a 150 metres (taules, brases, aigüera, font)
• Més informació i reserva d’espai 973 156 201 – 657 47 23 45

Apartament Turístic Cal Jordi 

Fulleda compta amb una oferta d’allotjament, concretament l’apartament turístic Cal Jordi amb una capacitat per a 3/4 persones. Demaneu pressupost sense compromís.

Més informació apartament turístic

Menjar i beure

La Sala

La Sala és el centre social del nostre poble. Espai de trobades, reunions, dinars, festes, xerrades… Un bon lloc per a prendre el pols a la nostra petita vila.

A més, en aquest espai multifuncional hi ha el bar del poble, que durant l’any obre les portes tots els caps de setmana i els dies festius. Per a fer un beuret, menjar-se un entrepà o un plat combinat, aquest és el vostre punt de referència a Fulleda.

Espai per a barbacoes

Fulleda compta amb un espai de lleure al servei del conjunt dels habitants i visitants de la localitat gràcies a les obres d’arranjament realitzades a la zona situada al lateral de La Sala, el local social del poble, gràcies a les quals s’ha transformat un espai en desús en un àrea de descans, apta per la realització de barbacoes, etc. La utilització d’aquesta  zona d’esbarjo, que compta amb dues brases, un espai per a menjar amb dues taules, una pica, font, il·luminació (no hi ha llenya o carbó d´ús públic) és pública i gratuïta, no obstant això, per tal d’evitar possibles aglomeracions i controlar el bon ús de les instal·lacions, cal trucar de manera prèvia a l’Ajuntament per a consultar la disponibilitat de l’espai.

Fulleda compta amb diferents espais per a la pràctica esportiva.

Pista poliesportiva.

Gimnàs urbà.

Pistes de pàdel.

Parcs infantils.

Aquest espais d’esbarjo son oberts al públic tot l’any.

Les piscines de cloració salina son obertes tot l’estiu.