La història

Fulleda, història

Fulleda és un municipi (16,19 km2) de poc més de 100 habitants, situat a l’extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, a la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. El poblament s’agrupa al nucli urbà (560 m), a l’interfluvi de les valls (o fondos) de la Granada i els Escortals.

El territori fulledenc, que fou inclòs inicialment dins del de Tarrés, va ser cedit per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors el 1149. En aquella època es construí la torre de defensa (la Torra), derruïda durant les guerres carlines del XIX, i altres edificacions conegudes com lo Castell. Les terres dels Boixadors i d’altres propietaris, per diverses donacions, van anar passant al monestir de Poblet. En el període entre els segles XIII-XV es consolidà progressivament el domini de Poblet sobre la localitat, que s’allargaria fins a la Desamortització del XIX.

Durant la Guerra dels Segadors, el lloc patí el saqueig de les tropes espanyoles de Felip V l’any 1643. Sembla que en aquell enfrontament es perdé l’arxiu municipal, que havia estat traslladat a Poblet.

Amb motiu de la Guerra de Successió, la minva general de la població es deixà sentir també a Fulleda, que baixà fins a 20 cases, així com al conjunt comarcal, que baixà fins a 790 cases l’any 1718.

L’any 1719, el nombre de cases a Fulleda és idèntic al de 1718 i el nombre d’habitants és de 155, mentre que la comarca té 961 cases amb 3.681 persones.

L’edicte del marquès de Castel-Rodrigo, de 2 de gener de 1719, creà el corregiment de Lleida, al qual passà a pertànyer Fulleda; seixanta-sis anys més tard, l’any 1787, segons el cens de Floridablanca hi ha 428 habitants. Podem observar, doncs, un augment del 176%. Es pot deduir que aquest augment fou degut al valor agrícola de les terres (abans no conreades) que, en el moment de ser desermades, demanaren braços forasters. Aquest increment fou molt general a totes les terres que formen la comarca de les Garrigues, on la població pujà fins un 257%. És clar que no fou un simple creixement vegetatiu, i que cal cercar les causes en unes circumstàncies econòmiques favorables, que exigien aportacions humanes exteriors: noves plantacions d’olivera (un arbre que es multiplicà extraordinàriament) i, a més a més en el cas de Fulleda, cal pensar també en una activitat més elevada del forn del vidre.

La implantació del règim borbònic, amb l’establiment del cadastre, provocà una època de dificultats econòmiques importants, agreujada per la imposició de l’allotjament de tropes. La població, però, experimentà un gran increment durant el s. XVIII.

Durant els segles XVIII i XIX tingué molta importància el forn del vidre de Fulleda, que efectuava vendes en una zona força important de les comarques limítrofes i també en llocs més allunyats, com Tarragona o el Pallars.

Els pares d’Agustina Saragossa i Domènech, coneguda com Agustina d’Aragó, eren naturals de Fulleda, on nasqueren set dels seus germans. En el segon centenari del seu naixement, l’any 1986, la població li va erigir un monument.

El 15 d’abril de 1931, un comitè local revolucionari prengué possessió de l’Ajuntament i proclamà la República Catalana. Durant la Guerra Civil, la població va acollir un grup nombrós de refugiats provinents majoritàriament del sud d’Espanya.

La població va obtenir el cens més elevat cap a mitjans del XIX, amb uns 500-600 habitants, i ha anat decreixent a partir d’aquell moment. El període dels anys 60 del segle XX es va caracteritzar per una emigració que, a hores d’ara, sembla que s’ha estroncat.

Leave a Reply