Els miradors

Fulleda, els miradors

El plaer de perdre’s amb la mirada a l’horitzó. Si us agrada la fotografia, si voleu relaxar una mica la vostra vista i gaudir d’un paisatge únic, al voltant del nostre poble trobareu diferents punts excepcionals per a observar el territori, ben senyalitzats i amb panells indicadors de tot el que podreu albirar des d’aquestes talaies privilegiades.

Turisme Fulleda els miradors

Mirador dels Pirineus 

Altitud: 601 metres

És el mirador més proper al municipi de Fulleda, a només 700 m del punt de sortida de la Ruta de les Fonts i els Miradors. Si agafeu un bon dia, d’aquells amb un cel clar, sense núvols ni boirines -a l’hivern són força habituals-, tindreu de premi unes vistes increïbles dels Pirineus i les seues muntanyes nevades.  En un dia clar, des del mirador dels Pirineus podreu gaudir d’una panoràmica amplíssima del vessant sud dels Pirineus: des de la muntanya del Puigmal, situada als Pirineus orientals, entre les comarques de l’Alta Cerdanya i el Ripollès, fins al massís del Mont Perdut (en aragonès As Tres Serols), als Pirineus centrals, a Osca.

En dies de poca nuvolositat també sobresurt, per darrere de la serra d’Aubenç, la Pica d’Estats, que és el cim més alt de Catalunya.

A més dels Pirineus, en el primer pla d’aquesta espectacular imatge panoràmica ens trobem  amb la capçalera de la conca de la Femosa -també dita Rinet o Trull als trams alts-, que recull les aigües dels fondos que davallen de les serres del Vilobí i del Tallat.  Entremig d’aquest magnífic fons escènic i d’aquest primer pla, s’obre la plana lleidatana, des de la Segarra, a llevant, fins al Segrià, a ponent.

Distàncies des del mirador dels Pirineus fins a…

La font de les Ventoses 4,1 km
La font de la Marieta 5.5 km
El mirador de les Garrigues 7.0 km
Fulleda 22,8 km
La font d’en Salat 13,7 km
El mirador de la Conca de Barberà 19.3 km

2.Fulleda Turisme. Ruta de les Fonts i els Miradors

Mirador de les Garrigues

Altitud: 563 metres

A 7 km del mirador dels Pirineus, tot seguint la ruta senyalitzada, a 1600 m de la font de la Marieta, i en plena serra de Vinaixa, trobem el mirador de les Garrigues, des d’on es gaudeix d’una àmplia visió panoràmica del fondo de Vinaixa, en primer pla, on sobresurt el Puig i, al seu darrere, la serra de Barrils. De fons escènic, es pot distingir bona part de la meitat sud de la serralada Prelitoral catalana, en concret, les serres de Prades, del Montsant, de la Llena i dels Bessons.

Aquest indret es troba a l’espai natural protegit de la vall de Vinaixa, inclòs dins la Xarxa Natura 2000 de la UE.

La vall de Vinaixa

El torrent de Vinaixa, també anomenat torrent d’Espariguera, neix sota el turó de l’Hospital, a Tarrés. Passa pel nord del nucli de Vinaixa i segueix un traçat en sentit nord-oest (passant prop de la Floresta) fins que, al nord de les Borges Blanques, es troba amb el torrent del Trull, procedent de l’Espluga Calba i els obacs de la serra del Tallat, i queda pròpiament format el torrent de la Femosa. Després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al riu Segre, aigües avall de Lleida.

En conjunt, es tracta d’un corrent d’aigua estacional que només porta aigua en períodes de màxima pluviositat de la primavera i la tardor. Amb tot, a l’indret de la Font Vella, a les Borges Blanques, entra en contacte amb el regadiu dels canals d’Urgell i, quan rep aportacions d’aigües sobrants dels camps de conreu, assoleix un cabal considerable.

La capçalera de la vall de Vinaixa es caracteritza per una sèrie de fondos orientats en sentit sud-nord, que drenen les seues aigües cap al torrent de Vinaixa. Separant aquestes valls, hi ha uns serrats, com aquest on es troba aquest mirador, anomenat la serra de Vinaixa, que sobrepassen els 600 metres d’alçada.

L’àguila cuabarrada

La vall de Vinaixa és una zona de dispersió d’individus joves d’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), procedents de les serralades prelitorals i litorals catalanes i també d’altres zones mediterrànies de la península Ibèrica i del sud de França, on nidifica a les cingleres; per aquest motiu és un espai natural protegit i s’inclou dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

A finals d’estiu, els joves abandonen l’àrea de naixença i emprenen una vida independent durant dos o tres anys, fins que finalment s’acaben instal·lant en un territori propi i s’aparellen. Aquest període inicial de la vida de les àligues s’anomena dispersió.

Les àrees de dispersió són zones de relleu suau on dominen els conreus de secà, però on hi ha abundància d’aliment (conills, perdius, etc.), i estan situades fora de les àrees de nidificació de les parelles adultes.

Totes aquestes característiques fan que les àrees de dispersió siguin indispensables per a la supervivència de les joves i inexpertes àligues, ja que en aquestes zones tenen més facilitats per obtenir aliment (conill, perdiu…) a mesura que van aprenent i millorant les tècniques de caça. Si els joves visquessin als territoris on viuen els adults, hi entrarien en competència directa.

Distàncies des del Mirador de les Garrigues fins a…

L’aixopluc de volta Coma en Masana 4,4 km (en sentit antihorari)
La font d’en Salat 6,7 km (en sentit antihorari)
El Mirador de la Conca de Barberà 12,3 km (en sentit antihorari)
Fulleda 22,8 km (en sentit antihorari)
La font de la Marieta 1,6 km (en sentit horari)
La font de les Ventoses 3,0 km (en sentit horari)
El mirador dels Pirineus i la plana lleidatana 7,0 km (en sentit horari)
Fulleda 7,8 km (en sentit horari)

Mirador de la Conca de Barberà

Altitud: 675m.

A 12 km del Mirador de les Garrigues,  al capdamunt de la serra de Vilobí, amb el Parc Eòlic Vilobí a l’esquena, trobem el mirador de la Conca de Barberà, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista panoràmica de la Conca de Barberà i de les muntanyes que la delimiten. Aquesta serra, d’estructura lineal, és la divisòria geogràfica i administrativa de les Garrigues i la Conca de Barberà. Té com a punt més elevat la punta dels Morellons (726 m.

El coll de Senan connecta la serra de Vilobí amb la serra del Tallat, límit natural entre les comarques de l’Urgell, al nord, i la Conca de Barberà, al sud. En un dels seus cims allotja el Santuari del Tallat i des de l’any 2006 s’hi emplaça un parc eòlic.

Des de temps immemorials, el coll de Belltall, que s’obre entremig de la serra del Tallat, ha estat i és la via de pas que uneix l’altiplà segarrenc i la Conca de Barberà.

Forès és situat a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, a la part nord de la Conca de Barberà, a la zona sud de l’altiplà de la Segarra.

Avançant en direcció sud-est, en dies de bona visibilitat, es poden observar les muntanyes de Montserrat, a 65 km de distància en línia recta.

A continuació hi ha la serra de Miralles, Montbrió de la Marca, la serra de Comaverd i Saburella, la muntanya de Montagut, la serra de la Voltorera i seguidament el coll de Cabra, que dóna pas a la muntanya de Jordà.

La serra de Miramar és com es coneix popularment el massís format per les serres de Jordà, Carbonària i Guixeres. Es tracta d’una cadena muntanyosa que delimita la Conca de Barberà pel sud-est i és el límit administratiu amb l’Alt Camp.

També es pot observar la conca pròpiament dita, un territori planer i suau d’on solament sobresurten petits turons i algunes poblacions com ara Barberà de la Conca, Prenafeta, Montblanc i l’Espluga de Francolí.

Finalment, al sud-oest de la comarca, destaquen les muntanyes de Prades, el principal accident orogràfic de la Conca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i, en menor mesura, l’Alt Camp. L’alçada màxima correspon al tossal de la Baltasana (1.203 m), però també destaquen la mola del Guerxet (1.121 m) i la mola d’Estat (1.128 m), dins del camp visual.

També s’observa clarament el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, al peu de les muntanyes de Prades.

El principal conjunt fluvial de la Conca de Barberà és la capçalera de la conca del riu Francolí, que neix per la unió de diversos torrents que provenen del vessant nord de les muntanyes de Prades i de la serra de Vilobí, i pren inicialment la direcció oest-est. A l’alçada de Montblanc gira al sud, per abandonar la comarca cap a l’Alt Camp per l’estret de la Riba. En aquest recorregut el Francolí rep les aportacions de torrents diversos, entre els quals cal destacar el riu d’Anguera, que recull les aigües dels barranc i torrents occidentals de la serra de Comaverd i de Saburella. Tot i que el riu Francolí no pot observar-se des d’aquest mirador, el bosc de ribera que l’acompanya ens permet reconèixer el seu traçat entre l’Espluga de Francolí i Montblanc.

Distàncies des del Mirador de la Conca de Barberà fins a…

 

L’aljub de Matallonga 4,3 km (en sentit antihorari)
La Font Vella o del Poble 9.9 km (en sentit antihorari)
Fulleda 10.5 km (en sentit antihorari)
La font d’en Salat 5.6 km (en sentit horari)
El Mirador de les Garrigues 12.3 km (en sentit horari)
La font de la Marieta 13.9 km (en sentit horari)
La font de les Ventoses 15.2 km (en sentit horari)
Fulleda 20,0 km (en sentit horari)

Leave a Reply